Davant la nova proposta del Govern de allargar la vida laboral es plantejen moltes incógnites.

Seria millor avançar-la, per potenciar l'entrada de noves generacions al mercat laboral?
S'han de jubilar abans a unes persones que a altres, en pro del deteriorament físic davant el psíquic?
I els horaris de les jornades laborals? més llargues o més curtes?
No hi ha cap manera d'aprofitar millor els coneixements dels grans a l'empresa?
Funciona i és just l'actual sistema a on algú pot cotitzar només els útlims anys i cobrar més que qui ha cotitzat tota la vida?
És el mateix una jubilació forçosa per tancament que una prejubilació d'un ERE d'empresa pactada amb i subvencionada per l'Administració?
No era l'inmigració una solució al sistema de pensions?
Per què molts càrregs polítics no han de cotitzar ni una tercera part que la resta dels treballadors per obtenir el 100%?
Hi ha lloc per a una semi-autonomia de jubilació sense cap mena de cotització i unes mínimes prestacions?
Que fan a la resta de paisos, diguem del G20?

I el més important:
Retrasant l'edat de jubilació és garantitza "l'estat del benestar" pel futur?